Com crear un aferrament segur

L’aferrament és un mecanisme que hem desenvolupat els mamífers per sobreviure mentre completem el procés de maduració.

Ens hem d’acordar que un embaràs humà dura uns 20 mesos aproximadament: 9 a l’úter, i 12 a fora.

En aquests mesos que els nadons estan acabant el procés d’exterogestació és quan es forma l’aferrament, per això parlem tant de la importància dels primers 1000 dies en la formació del caràcter, perquè si no brindem aquest espai de salut mental a l’inici de la vida, ens costarà més reparar després.

El marasme va demostrar que els nadons poden desaparèixer d’aquesta vida per absència de presència afectiva. A les fases de desenvolupament primals -durant l’exterogestació- els nadons NECESSITEN l’enllaç amb la seva mare: olorar la seva pell, escoltar el batec del seu cor, ser acariciades, que els nomenin, els mirin des del ball hormonal que comporta el puerperi i la MATRESÈNCIA.

Els bebès, encara que no parlin i no preservin la memòria com ho fem més endavant, senten, mereixen i tenen drets. No ho oblidem sinó, com a societat, estem destinats al buit emocional.

Tipus d’aferrament


Evitatiu

Les persones que tenen un aferrament evitatiu són aquelles que segurament es van haver de protegir massa davant de situacions que els sobrepassaven, sobretot en l’etapa infantil. Per això els vincles els espanten, ja que els vincles poden fer mal, i els poden fer reviure aquelles situacions difícils a la seva vida. Aleshores, com més necessiten l’enllaç més tendeixen a empènyer-lo allunyar-se ia evitar aquest contacte profund.

Ansiós

Les persones que tenen un aferrament ansiós són aquelles que no han aconseguit establir una autonomia interna profunda per poder-se sostenir davant de les dificultats de la vida i per això tenen a fusionar-se amb l’altra persona, busquen aquesta vinculació tan profunda, perquè és la manera de sentir-se segures i en menys perill.

Segur

Són persones que han connectat amb el poder personal, amb aquella sensació de poder sostenir-se davant del que la vida els presenta i si alguna cosa del que li passa li sobrepassa tenen la capacitat de poder demanar ajuda i donar-se aquest permís de poder vulnerabilitzar-se davant de les altres persones quan estableixen vincles. Això passa quan les figures acompanyants han sabut oferir el suport i la presència necessària davant les demandes dels nadons, perquè aquests comprenguin que el món és un lloc segur que mereix ser explorat amb curiositat i confiança.

Com generar un aferrament segur


Els nadons ens necessiten com si fossin dins de l’úter. La mare que els gesta és l’única mare que reconeix la seva psique.

Durant el primer any i mig de vida -aprox.- TOT el que el nadó necessita ho ha de rebre de fora perquè està desenvolupant la seva autonomia.

Donar-li braços, moixaines, amor, collit, teta, etc. no el malcriarà sempre que ho regulem amb uns bons límits amorosos, coherents i consistents.

Mira’l amb curiositat; acosta’t a regular-los amb el teu cos i la teva calma; potencia els seus èxits i fes-li sentir que pot conquerir fites; ofereix-li la teva abraçada quan t’ho demanin (encara que consideris que no ho necessita).

En presència d’una mare amorosa, disponible i prou bona, el nadó anirà establint un aferrament segur que permetrà sortir al món amb seguretat i confiança. En aquestes condicions la salut mental floreix de manera òptima i estructura una bona base per al desenvolupament futur.

La manera com els estimem en aquests primers mesos de les seves vides serà allò que els ensenyarà què és l’amor; i així serà la seva manera d’estimar-se i estimar les altres persones.

Reconèixer que TOT el que necessita el nadó durant aquest primer any i mig de la seva vida li ha de venir de nosaltres –les seves cuidadores principals i acompanyants– ens ofereix la perspectiva necessària per lliurar-nos a cura amb la solemnitat que requereix.

I sí, és un SACRIFICI, això és: un ofici sagrat (i per desgràcia, poc visibilitzat i reconegut per la resta de la societat).

Si et sents desbordada amb aquestes pautes, potser seria interessant revisar si algú et va poder mirar així quan eres petita.

Recordeu que la vostra filla/fill s’està construint. ET NECESSITA. La teva corregulació és el substrat amb què anirà construint la seva pròpia capacitat de regular-se.

Compartir:
Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Email
WhatsApp

Últimos artículos

Suscríbete a la Newsletter