La corregulació és la clau per a la salut emocional de la infància.
Així de curt i clar!
Quan som petites no tenim la maduresa –i per tant la capacitat– de regular saludablement els nostres estats emocionals: ja siguin d’agitació i angoixa, com de benestar i plaer.
Les figures d’aferrament són les que ens han de propiciar a través de la funció especular (fer-nos de mirall) el camí per travessar allò que ens dol, i modular allò que ens excita.
Eso es todo lo que esa mamá o ese papá suficientemente buenos necesitan hacer.
El tema és que per arribar-hi a oferir-los, aquests progenitors han d’haver reflexionat sobre la seva pròpia capacitat interna d’estar en un lloc íntegre, coherent, sensible i consistent.
No necessiten marcar un 10 en tots els àmbits, només tenir-los disponibles per ser aquest FAR A LA TEMPESTA.
La seva salut mental depèn de la corregulació
Una de les principals eines per a la salut mental dels teus fills/es és que aprenguis a dominar el fenomen de la corregulació.
La corregulación es aquella función que sólo podemos ejercer las personas cuando hayamos llegado a un nivel de madurez biológica porque implica que tenemos preparadas las capacidades para poder regular, modular y sostener nuestros estados emocionales, ya sean estados de agitación como estados de excitación.
A través de les neurones mirall, les nenes i els nens es fan humans: ens observen, aprenen, integren, detecten consistència, coherència, fiabilitat. Aprenen del que fem i ens copien. Per això és summament important que visquem i actuem, a la gran part de la nostra quotidianitat, d’acord amb els nostres valors.
D’aquesta manera, aprenen a poc a poc, primer a sentir-se acompanyats quan travessen un d’aquests estats emocionals, i segon, aprenen a desenvolupar aquesta capacitat que els servirà per a la resta de la seva vida.
Quan els corregulem i estem disponibles per acompanyar-los a transitar els seus dolors, aprenen que MEREIXEN ser estimats fins i tot (i sobretot) en el seu dolor. I això (creuem els dits) els ensenyarà dos grans recursos per al seu futur:
La corregulació no s’aprèn llegint cap llibre; és un exercici de pràctica, de constància i de molta maduresa interna.
Un dels factors més importants a l’hora de corregular…
és la coherència interna.
Per coherència interna em refereixo a fer allò que sento que està bé, encara que ningú no em miri; és a dir, caminar les meves paraules.
Aquesta coherència genera en mi una manera d’estar a la vida que quan després la vull transmetre als nens i nenes no és només a través del que els dic sinó també és a través del que ressono i del que jo emeto.
Això permetrà que les criatures que seran els futurs adults i adultes d’aquest món tinguin aquesta capacitat.
No hi ha res més estressant i que generi més ansietat que voler viure la vida d’una manera determinada i no ser coherent amb això.
Corregular segons l’edat
0 a 9 mesos Els nadons necessiten braços, pell amb pell, porteig, collit i sentir-se com si fossin dins de l’úter matern. Mai no és massa.
9 a 18 mesos Cada infant t’anirà guiant a les seves preferències de corregulació. Observa si vol presència, braços, contacte, mirada i encara POQUES paraules. No tinguis pressa.
18 mesos a 3 anys Les paraules aniran en increment per calmar, explicar i enquadrar les experiències. Però el COS encara n’és el protagonista. Queda’t sempre.
3 a 6 anys No els deixem mai sols encara que ens ho demanin. Podem acompanyar amb emoció i cos i, cada cop més, podrem recollir explicant-los el que han viscut. Paraules senzilles i clares.
6 a 9 anys A l’etapa del no-retorn la corregulació és un art entre el que necessitaven de nens/es i les seves ànsies de créixer. Sigues flexible.
9 a 12 anys Cada vegada més podran aprendre a corregular-se per ells mateixos. En el seu aprenentatge estigues a prop amb confiança i paciència. Admira els seus avenços.
Qui et va ensenyar a regular-te?
La capacitat de gestionar els nostres estats emocionals té la seva arrel a la primeríssima infància.
Saps com gestionaven els estats interns les persones que et van criar?
Recordes com t’acompanyaven amb els teus?
Allí vam posar la primera pedra de la nostra estructura interna i és interessant revisar-la de tant en tant perquè ens jugui a favor.
No podem canviar (ni hem de) la nostra història, però sí que podem explicar-nos-la diferent.
La maduresa (que no pas l’adultesa) ens dóna les eines per evolucionar com a persones regulades. És l’oportunitat que la Vida ens ofereix per reparar les nostres ferides i créixer en integritat.
Estimar-se és revolucionari
Quantes vegades has intentat donar-li a altres allò que no tenies disponible per a tu?
Aquests altres poden ser els teus nens, les teves parelles, amistats, família. Sigui qui sigui, t’has adonat que no podem mantenir amb consistència i coherència allò que no ens adonem a nosaltres mateixes.
Es probable que, de pequeña, aprendieras que el amor era lucha, carencia, reclamo, medias tintas, migajas … .Y así lo has estado buscando durante todos estos años adultos.
Doncs deixa’m dir-te que estimar-se, sostenir-se a les tempestes, demanar ajuda, vulnerabilitzar-se en un vincle segur… tot això és MEDICINA.
Transformar la nostra narrativa interna modifica el nostre sistema nerviós a favor de la salut.
I això, t’ho asseguro, també transforma el món.
Per què corregular és sinònim de salut mental?
La corregulació torna a l’estabilitat el sistema nerviós dels teus nens.
Per aconseguir-ho, primer, has de posar el teu propi sistema nerviós en “manera estable”, per tant, això és un win-win.
Sostenir els seus estats emocionals els ensenya el camí per ser autònoms en la seva pròpia gestió futura.
Cuando sufren les damos la mano (con presencia, mirada, amor, paciencia, etc.) no para salvarles, sino para enseñarles que todo pasa y que pueden con ello mientras estemos a su lado.
Quan estan feliços, la corregulació és estar feliços amb elles i ells; empatitzar, reconèixer-los el seu moment plaent, ensenyar-los amb el nostre cos i emoció que els veiem i són importants.
Corregular és una de les bases de la nostra salut adulta. I l’aprenem de les nostres figures d’aferrament primàries a la primeríssima infància.
Conseqüències de la manca de corregulació
Quan un infant no és sostingut en la seva agitació, aprèn que el món és un lloc hostil.
“Si ningú no m’acompanya quan la vida fa mal, estic sol/a”
“No em veuen en el meu dolor. No mereixo (el seu) amor”
“He de valdre’m per mi mateixa/o”
“Millor no sentir gaire. Evito la Vida”
“Potser si em fa més mal em faran més cas. Em faig mal”
“Quan alguna cosa dol és perillós”
“No tinc eines per sortir d’aquí sola/o. Crec dependència”
Com corregular?
Us dono alguns punts perquè us serveixin a elaborar el vostre mapa d’acció:
- Com estàs en aquest moment (coneix-te)
- Quina necessitat autèntica té el teu petit per edat
- En quin moment vital està (les seves necessitats poden variar si està en un moment de regressió per algun canvi important a la vida familiar…)
- Com et pots facilitar aquest moment: anar-te’n a casa, apartar-te del públic, demanar suport, donar-vos un bany, posar música, acariciar-lo, etc.
- Recollir amb els nens quan estiguin calmats i, sobretot, buscar algú amb qui et pots recollir a tu.
Ser el far a la tempesta
Recorda:
Corregular es ofrecerles a tus hijos un espacio seguro al que siempre puedan llegar.
Ser consistente en tus acompañamientos será como el faro que emite luz aunque no haya tormenta.
La sensibilidad de leer momentos cuando tus peques todavía no los han procesado les hará sentirse vistos.
La coherencia, aparte de ser sexy, es mentalmente saludable. Haz lo que consideras bueno aunque (creas que) nadie te mira. Tus hijas estás siempre al acecho.
Estar disponible para sus desregulaciones emocionales les enseña que les amas “no matter what”.
Y recuerda que brindar presencia no significa estar sólo “de cuerpo presente”, sino que te interese y te impliques en sus momentos y vivencias.
Espero que este contenido te inspire y te sirva.





