Em faig gran

Les criatures creixen i, a mesura que ho fan, et necessiten de manera diferent de la de l’etapa anterior.

Quan s’adonen que la infància va quedant enrere poden passar diverses coses:

*Que tinguin un impuls imperiós de “sortir del niu i volar” sense ser conscients de les seves possibilitats reals i del món que els envolta.

*Que els superi el que senten i quedin amb més ganes d’estar en una etapa regressiva.

En cada cas, el teu paper serà diferent:

*A la primera opció caldrà flexibilitzar els límits i la teva presència sense deixar el rol corregulador i sostenidor. Els límits poden semblar lluites constants. Caldrà entrenar a l’art de posar-los amb consistència i amor.

*En el segon cas, caldrà tenir cura de no voler-los arrencar del niu de cop perquè creguis que “ja toca” o, en funció del teu estil de mapaternar, revisa que no t’estiguis gaudint en l’enllaç regressiu per por de perdre el teu petit/a.

Vull posar-te dos casos reals per entendre una mica més la teoria:

El cas de Pau i les seves ganes de seguir collint

Pau té 10 anys i dorm amb la mare i el pare. Al seu dia a dia observem que necessitem revisar què passa amb la seva autonomia.

Tendeix a estar sempre a l’expectativa del que els altres amics i adults li manen i presenta poc interès pel que fa al mateix.

Explorant la situació veig que l’enllaç amb els pares és molt regressiu i falten espais perquè vagi contactant amb la seva etapa.

Comencem amb límits quotidians perquè prengui més responsabilitat en coses de la casa que pot fer: el llit, parar taula, cuinar, baixar a llençar les escombraries, etc.

Pau guanya autoconfiança en veure’s capaç de ser més autònom. Cada 2 setmanes es fa una assemblea per continuar pactant els nous compromisos.

Al cap d’uns mesos proposo un canvi de ritual de dormir perquè el Pau comenci a transitar a la seva habitació. Pactem quins dies de la setmana serà així.

Pau s’adapta de meravella ia les dues setmanes dorm sol a la seva habitació. S’ha adonat que pot sostenir la nit i això ha generat un salt quàntic a la seva autonomia.

Ara la feina la tenim amb la mare i el pare que senten que han perdut el seu “petit”.

Hem de legitimar aquest sentiment i oferir la sustentació a l’entorn perquè puguin acompanyar els canvis en el vostre fill.

El cas de l’Alex i les ganes de menjar-se el món.

Àlex té 11 anys i fa una setmana va tenir la seva menarquia.

Amb tota l’explosió hormonal, ja fa més d’un any que es comporta com una adolescent segons la seva mare.

Les contestacions i els rebufs són constants i els seus pares no aconsegueixen bregar amb això.

Una de les coses que descobreixo a les nostres sessions grupals de NUNU amb Tutories és que detecto que tant la mare com el pare tenen por de les seves reaccions.

Quan Alex fa olor aquesta por, es confon en diversos aspectes:

*Se sent més poderosa que els seus pares

*Es creu que els límits no van amb ella

* Pensa que els límits només són els seus propis

La primera intervenció que faig és treballar amb la idea que tenen la mare i el pare sobre els límits i el rol en aquesta nova etapa.

En acompanyar aquests pares a ser el FARO a la vida de la seva filla mentre creix i es descobreix, van guanyant en seguretat i fermesa. Comprèn que ja no és temible per mostrar la seva força vital.

La seva nova manera d’estar a l’enllaç els ha transformat en agents de corregulació per a una filla en etapa de no-retorn.

Alex pot continuar confrontant els límits i ara sap que no en depèn tot.

LES AMISTATS


Saps el valor que té les amistats per a la teva filla o fill?

A mesura que creixen, els nens i nenes necessiten establir vincles significatius , sobretot quan entren a l’etapa del no-retorn (8-12 anys).

En aquesta etapa les amistats comencen a prendre un paper molt rellevant i t’explicaré per què:

Cada vegada més, necessiten trobar un grup de pertinença per sentir “que formen part” d’una tribu més enllà de la família. Això els permet anar deixant anar la seguretat de la llar per trobar un espai de més autonomia fins a conquerir l’adolescència.

I una de les coses importantíssimes que hem de reforçar és que no es perdin a l’enllaç , que no deixin de ser qui són només per pertànyer, encara que moltes vegades això és complicat ja que les ganes que tenen de formar part d’aquesta tribu són immenses.

Hem de mostrar-los que el que són i la manera com estan al món és perfectament amable , i donar-los pautes perquè escullin persones que els puguin estimar, voler i respectar pel que realment són.

Esta etapa es una bisagra entre la infancia y la adolescencia.

Al llarg de la mateixa, les nenes i els nens van ajuntant les peces de tot l’aprenentatge que han acumulat durant les etapes prèvies per establir les bases del caràcter.

És per això que diem que en el primer septeni es forja la personalitat : tot allò que rebem, integrem, vivim i acumulem en aquests primers set anys serà la base sobre la qual es construeix la nostra manera futura de veure i habitar el món.

*Has pensat mai que durant aquesta etapa prèvia a la pubertat et necessiten molt a prop per posar ordre a tota la seva vida interior?

*Saps que la teva presència correguladora els ajuda a revisar vivències menys plaents i/o difícils?

Et deixo alguns punts perquè reflexions sobre la importància que tenen les i els referents en aquesta etapa del no-retorn.

1. Les mostres referents a part dels que porten de fora? Admireu persones pels valors que desprenen? Busqueu persones que potenciïn la mirada cap a la vida i la cura personal que vols potenciar.

2.Tot allò que vingui de fora comença a prendre més pes en les seves decisions; No critiquis els referents que triïn. Fes servir el pensament crític per fer preguntes obertes sobre el perquè els atrauen aquests personatges.

3.Encara són petites i petits i tens el deure de poder regular allò que sigui que reben si s’allunya de la salut mental. Aprendre a posar límits és imprescindible.

Espero que aquest article t’inspiri i et serveixi.

Veure Master Class El No Retorn (8-12 anys)

Compartir:
Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Email
WhatsApp

Últimos artículos

Suscríbete a la Newsletter