Maternitat INVISIBLE

Fa anys, acompanyant dones que havien perdut nadons durant els seus embarassos, vaig encunyar aquest concepte: “MATERNITAT INVISIBLE”.

Em semblava que definia amb claredat la sensació d’espai en blanc que les dones em descrivien en sentir que no podien bressolar aquest nadó que els hagués agradat poder rebre als braços.

És MATERNITAT perquè haver gestat una Vida, haver-la parit -encara que morta- i acompanyar el seu camí en aquest pla terrestre (encara que curtet) és el procés que les mares vivencien amb els seus fills vius.

És INVISIBLE perquè els braços es buiden molt ràpid perquè hem de lliurar aquest nadó a la terra. Les que hem pogut sostenir els nostres nadons morts -per més petits que fossin en etapa gestacional- sabem del desig que ens queda, un cop lliurats, de sostenir el que ara ja és invisible.

Parlar de tot això és un TABÚ. Però, per què?

Són processos de Vida-Mort-Vida, i els hem d’honrar com mereixen.

Acompanyament a l’ABORTAMENT

Estar acompanyada durant la pèrdua gestacional és un factor determinant perquè el dol sigui viscut de manera més transformadora i menys traumàtica.

La duresa del diagnòstic o de l’avortament espontani és irremeiable. Estar sostingudes per algú que ens brinda seguretat, calidesa i suport és indispensable per transitar l’experiència i lliurar-nos al misteri del que ve.

Parir un nadó mort és PARIR. I en tot procés de donar a Llum -encara que sigui per lliurar-lo de nou a la terra- hem d’exigir la mateixa cura que si el que surt de les nostres entranyes tingués sospir propi.

Ja n’hi ha prou d’abandonar-nos en aquests moments de tant de dolor i transformació!

TOTES les maternitats han de ser RESPECTADES. I tots els PARTS també.

  • Les dones que avortaran no han d’esperar a la mateixa sala d’espera que les que pariran nadons vius.
  • Les dones que avortaran no han de ser al mateix paritori quan surten amb braços buits.

Ens queda molt per transformar encara en la cura profunda de les diferents etapes que travessem les dones en relació amb els nostres processos sexuals.

L’acompanyament de l’avortament n’és una.

No és un buidatge, és un Enllumenament”: l’Avortament Respectat.

Un altre dels temes que vull ressaltar en aquest article és com es transforma el llenguatge quan parlem de l’avortament.

De cop i volta el nadó ja no és nadó: és embrió o fetus. I el part ja no és tal cosa, sinó és un procés de BUIDAT.

Tots els processos de buidatge fisiològic tenen noms propis:

  • el de la nostra bufeta: micció
  • el dels nostres intestins: defecació
  • el dels nostres capil·lars: sagnat
  • i el dels nostres úters: ENLLUMENAMENT (sigui d’un nadó viu o d’un nadó mort)

Encara que hàgim avortat, l’úter no necessita buidar-se, sinó que ens estem preparant per ENLLUMENAR a la Vida que durant setmanes, mesos hem estat cuidant i gestant amb amor, projecció i desig.

Des d’aquest altaveu, reclamo polítiques que transformin el procés d’acompanyar les morts gestacionals des de la perspectiva de la SALUT MENTAL DE LES DONES que les travessen.

  • Dret a una baixa laboral.
  • Espais hospitalaris propis.
  • Preparació adequada als professionals de la salut perquè puguin acompanyar des de la vulnerabilitat.
  • Dret a recollir les restes del nadó, encara que no tingui més de 20 setmanes.

Visibilitzar tot això és la meva nova comesa perquè les dones que perdem els nostres nadons necessitem veus que ens emparin.

Compartir:
Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Email
WhatsApp

Últimos artículos

Suscríbete a la Newsletter